LA CIMERA HISPANO-FRANCESA A LA PREMSA ESCRITA I AUDIOVISUAL


En el context crític d’una Unió Europea devastada per les conseqüències econòmiques de la guerra d’Ucraïna, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i l’executiu francès, Emmanuel Macron, van firmar el passat dijous 19 de gener el Tractat de Barcelona. Un aliança política per impulsar al màxim les seves polítiques nacionals i enfortir el projecte europeu. Amb la Cimera hispano-francesa, Sánchez i Macron aspiraven a firmar aquest Tractat d’Amistat amb l’objectiu d’assolir una coordinació òptima amb la qual “les dues parts es consultaran regularment davant les grans decisions europees amb l’objectiu d’establir posicions comunes en el si de les institucions europees”, diu el text. Ambdós presidents han qualificat aquest tractat com a “històric”, ja que és el primer entre França i Espanya i “és una anomalia que no existís” [1], ha dit el president Macron. Sánchez ha remarcat que aquesta importància política del Tractat va unida al fet que es celebrés a Barcelona.  

En aquest sentit, la problemàtica de la cimera hispano-francesa apareix en aquest moment. Sánchez volia celebrar-ho a Barcelona amb l’objectiu partidista de mostrar al món que el conflicte independentista havia finalitzat. Aquesta iniciativa es va acabar de confirmar, amb les paraules del ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, dies abans de la Cimera afirmant que “la tensió que es va viure al 2017 a Catalunya ja és història”[2]. Fruit de tot això, els partits independentistes es van mobilitzar el dia de la Cimera hispano-francesa per evidenciar que l’independentisme segueix igual de viu.

A arrel de tot això, Pere Aragonés, el president de la Generalitat de Catalunya i cap del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, va declarar que, com a funció executiva del president, tenia el deure d’assistir a la Cimera, alhora que els membres d’ERC es mobilitzarien a la manifestació convocada pel mateix dia. Això va generar una altra polèmica, aquest cop entre els partits independentistes, pel joc d’equilibris que estava fent ERC.

Malgrat això, Aragonés va assistir per a la salutació protocol·lària inicial, però va marxar abans que sonessin els himnes nacionals. 

Amb tots aquests elements a la balança implícitament s’ha observat el posicionament ideològic que han tingut els mitjans de comunicació a l’hora de tractar aquesta notícia. La investigació d’aquest tractament informatiu servirà per veure quins són els factors clau que  ho determinen i es realitzarà a través a de l’anàlisi de dos mitjans televisius – Telecinco i TV3 –, dos cadenes de ràdio – COPE i Rac1 – i dos mitjans escrits – La Vanguardia i el diari Ara.

En relació al tractament mediàtic dels telenotícies, observem vàries diferències. En primer lloc, el telenotícies migdia de Telecinco d’aquell mateix dia, va evidenciar que la cimera hispano-francesa s’havia celebrat a Barcelona per “donar protagonisme a Catalunya i exigir una normalitat institucional”, que d’acord amb les seves paraules, “no havia estat possible” perquè Pere Aragonès havia abandonat la cerimònia després de saludar als dos executius[3]. Per altra banda, TV3 va reconèixer al telenotícies vespre del mateix dia que “crida l’atenció que en la seva compareixença el president espanyol, Pedro Sánchez, no ha parat de triar floretes a la ciutat de Barcelona” i que el president de la Generalitat, Pere Aragonés, havia assistit a la cimera per parlar amb els dos executius, amb Sánchez per dir-li que “el procés no havia acabat” i a Macron per explicar-li que “Catalunya vol ser un república com França ho és a la Unió Europea”. Transmesos aquests dos missatges, Pere Aragonés havia abandonat la cerimònia, “com ja tenia previst”[4]. A més, cal destacar també, la descripció que han fet ambdós mitjans de la mobilització convocada pels partits independentistes contra la cimera hispano-francesa. Per una banda, al telenotícies migdia de Telecinco va dir que “intentava donar una imatge d’unitat” donant especial importància a “les esbroncades cap a Oriol Junqueras” que van provocar que “acabés abandonant la concentració abans del previst”, mentre que al TN vespre de TV3 es parlava d’una “mobilització unitària” de la qual Junqueras va marxar perquè tenia altes compromisos ja previstos i no per les esbroncades “d’una trentena de persones”.

Pel que fa als mitjans radiofònics, Rac1 també va descriure la concentració com a “protesta unitària” on havien assistit “6.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 30.000, segons la organització”[5]. Per altra banda, la COPE la va qualificar com “concentració de 6.500 persones, segons la Guàrdia Urbana”, obviant els 30.000 de l’organització, una concentració “altre cop dividida per les tensions internes” dins del moviment[6].

Quant a la premsa escrita, també veiem aquestes contraposicions. Per una banda, la Vanguardia centrava el punt a destacar en les tensions independentistes de la cimera i ho va qualificar com a “manifestació independentista que es va plantejar com a unitària, però que va deixar de ser-ho” fent, una vegada més, especial èmfasis a les esbroncades minoritaris que una trentena de persones va fer cap a Junqueras. Arrel d’això, el representant d’ERC “va haver d’abandonar la protesta 45 minuts abans que acabés”, quan des del partit ja es tenia previst marxar a aquella hora[7]. Per altra banda, per al diari Ara “l’independentisme ha tornat a coincidir en un mateix objectiu – rebutjar que el conflicte ha acabat – després de mesos de distanciament” en una concentració on hi ha assistit “30.000 persones segons els organitzadors, i 6.500 persones segons la Guàrdia Urbana”[8].

En definitiva, davant d’aquest tractament mediàtic de la cimera hispano-francesa i de les tensions independentistes, trobem dos bàndols. Per una banda, Telecinco, COPE i la Vanguardia construeixen l’imaginari col·lectiu d’un independentisme rovellat i dividit que lluita per conservar els ideals que en un principi es defensaven i una cimera hispano-francesa arrebossada d’un èxit i un triomf nacional que enforteix indiscutiblement la unitat de l’Estat espanyol. Per altra banda, TV3, Rac1 i diari Ara parlen de la cerimònia entre França i Espanya com a “escenificació”[9] d’aquesta unitat i reforcen la descripció de la concentració independentista qualificant-la de unitària.

 


[1] MIRÓ, DAVID i MILLAN, FRANCESC (19-01-2023). Intercanvi de ministres i concertació en temes clau: així és el nou Tractat d'Amistat entre Espanya i França. DIARI ARA. https://www.ara.cat/politica/aragones-saluda-macron-l-inici-cimera-hispanofrancesa-marxa-sonin-himnes_1_4602790.html

[2] BERTOMEU, QUIM (10-01-2023). Aragonès serà a la cimera hispano-francesa malgrat que la veu "partidista". DIARI ARA. https://www.ara.cat/politica/aragones-sera-cimera-hispano-francesa-malgrat-veu-partidista_1_4595101.html

[3] CANTERO, DAVID i JIMÉNEZ, ISABEL (19-01-2023). Informativos Telecinco edición mediodía. TELECINCO. https://www.telecinco.es/informativos/a-la-carta/15h/20230119/informativos-telecinco-edicion-mediodia-jueves_18_08499356.html

[5] RAC1 (19-01-2023). Cimera hispanofrancesa: Sánchez i Macron celebren "l'històric" pacte de cooperació. https://www.rac1.cat/politica/20230119/104384/minut-a-minut-directe-cimera-franca-espanya-barcelona-sanchez-macron-aragones.html

[6] REDACCIÓ DIGITAL i RODRÍGUEZ, RICARDO (19-01-2023). Aragonés abandona la Cumbre Hispano-Francesa tras saludar a Sánchez y Macron, y antes de sonar los himnos. COPE. https://www.cope.es/actualidad/espana/noticias/sanchez-barcelona-cumbre-franco-espanola-amenaza-independentista-20230119_2502840

[7] TORT, ÀLEX i BONASTRE, PAU (19-01-2023). Abucheos a Junqueras en la manifestación independentista que congrega a unas 6.500 personas. LA VANGUARDIA https://www.lavanguardia.com/politica/20230119/8693916/abucheos-junqueras-manifestacion-independentista-congrega-6-500-personas.html

[8] TEDÓ, XAVI i ORRIOLS, NÚRIA (19-01-2023). L'independentisme reivindica unit la vigència del Procés però evidencia la seva divisió amb l'escridassada a Junqueras. https://www.ara.cat/politica/proces/l-independentisme-reivindica-vigencia-proces-evidencia-divisio-l-escridassada-junqueras_1_4602818.html

[9] BERTOMEU, QUIM (10-01-2023). Aragonès serà a la cimera hispano-francesa malgrat que la veu "partidista". DIARI ARA. https://www.ara.cat/politica/aragones-sera-cimera-hispano-francesa-malgrat-veu-partidista_1_4595101.html

Ubicació: Barcelona, Espanya

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada