EL TERRATRÈMOL CREA A SÍRIA "UNA CRISI SOBRE UNA ALTRA CRISI"

 

El 6 de febrer dos terratrèmols de magnituds registrades de 7,8 i 7,6 respectivament han deixat més 20.000 víctimes mortals. Amb epicentre a Turquia, els dos sismes han colpejat també les regions del nord de Síria controlades pels rebels, on de moment només es té constància de 2.166 morts i 1.960 de ferits. Per altra banda, les recents informacions que es reben del govern turc situen la xifra de morts a Turquia a 17.674 i més de 70.000 ferits. A causa de l’estat crític polític de Síria, es rep molta menys informació de l’afectació que estan patint els seus ciutadans i, per tant, es podria pensar que hi ha moltes més víctimes de les que es mencionen en els mitjans.

D’acord amb les Notícies de la ONU, a Síria la situació és molt més crítica ja que s’està patint una “crisi sobre una altra crisi”. El màxim representant de la ONU[1] a Síria afirma que hi ha gairebé 11 milions de persones afectades pels efectes catastròfics del terratrèmol quan en el país ja hi havia 15 milions de persones que portaven 12 anys a l’espera necessitada d’ajuda humanitària per la crisi generada per la guerra. A tot això, el proppassat dimecres es van començar a patir unes nevades molt fortes que encara han empitjorat més la situació dels afectats sirians. El secretari general de Coordinació Humanitària a Síria, El-Mostafa Benlamlih, assenyala que “ja teníem una situació molt vulnerable; la gent (és) ja vulnerable, no és capaç de cuidar de si mateixa (...) i de sobte arriba això”. A més, Benlamlih també va afirmar que sent un país colpejat per la guerra “tots els èxits que teníem abans s'han perdut, els que tenien un petit negoci ho ha perdut, els que podien anar a escola ara no poden, les dones que podien anar als centres de protecció ara no hi poden anar. Així que és una situació terrible".  A més, l’única ruta per a què l’ajuda pugui arribar, les carreteres que condueixen cap a Bab-al-Hawa, es van veure fortament afectades pel sisme, cosa que ha endarrerit més l’arribada de la poca ajuda humanitària que havien de rebre a Síria.

La crisi humanitària, provocada per la guerra i el control governamental per part dels rebels, ha provocat que Síria tingui molta menys ajuda pels afectats i que ens arribi molt poca informació de com està la situació actual a allà. Per aquest motiu, els mitjans ofereixen més informació de Turquia, minimitzant la problemàtica siriana i la sobre-crisi que estan patint. Inconscientment estem sent conduïts cap a la generació col·lectiva d’un silenci mediàtic, condicionat per la cara més política i individualista del planeta.

Davant d’una tragèdia humana com aquesta, el primer impuls mundial hauria de ser el d’ajudar les víctimes, però al marge de tot això, com s’està veient en aquest cas, el que dicta com actuaran els diferents països davant d’una situació així, son els interessos politico-econòmics. Tenint això en compte, ja des d’un principi, veiem com Turquia va declarar immediatament el estat de l’alarma del país i va demanar ajuda internacional. El govern sirià, per altra banda, va demostrar poca iniciativa a ajudar aquelles regions contràries al govern i un desconeixement de la situació de les regions que no controla, com Idib i Alepo. A més, per remarcar encara més l’estat crític del país, la capital Damasco impedeix que entri ajuda humanitària i l’única manera d’accedir és arribant fins a Bab Al Hawa, un pas afectat pel terratrèmol i durant molts dies tancat.

Així doncs, fent aquest anàlisi interior del conflicte, des de fora es veuen els diversos nivells d’ajuda que es proporcionen mundialment a Turquia i a Síria, i com el nivell d’ètica política supera el de l’ètica moral. La desconfiança vers el règim sirià i la por a veure’s afectat per la seves polítiques agressives ha fet que es rebi molt poca ajuda de fora i només Rússia, Argèlia i Emèrits Àrabs Units ajudin. Per altra banda, son molts més els enviaments d’ajuda a Turquia i molta més la informació mediàtica que rebem. Políticament, Finlàndia i Suècia els hi interessa ajudar a Turquia per convèncer-la del seu ingrés a la OTAN, de la mateixa manera que a Ucraïna també ha mostrat aquesta clara disposició humanitària, amb la iniciativa que el govern turc deixi d’ajustar-se a les demandes russes a fi d’evitar enfrontaments, i es recolzi cap a la banda ucraïnesa. Mediàticament, rebem molta més informació de Turquia que de Síria pel mateix motiu que, en tots aquest 12 anys de crisi bèl·lica siriana s’ha silenciat el conflicte i la tragèdia del país: pel malson que suposa anar-hi i pel desinterès global que sempre hi hagut cap a Síria.

El món es complex i està infinitament contaminat pels interessos polítics, econòmics i socials, que determinen la importància de totes les coses que hi succeeixen. Avui en dia, estem condicionats per tots aquests mecanismes. Si no ets notícia, ets silenci.

---

[1] NOTÍCIES ONU. MIRADA GLOBAL HISTÒRIES HUMANES (8-02-2023). Terremoto en Siria: Una crisis sobre otra crisis. Nacions Unides. https://news.un.org/es/story/2023/02/1518437

RTVE PLAY MODO DIGITAL (9-02-2023). Siria golpeada por partida doble, terremoto y guerra civil desde hace 12 años. https://www.rtve.es/play/videos/modo-digital/siria-golpeada-partida-doble-terremoto-guerra-civil-desde-hace-12-anos/6805173/

NÚÑEZ VILLAVERDE, JESÚS A. (9-02-2023). Una primera lectura política del terremoto en Turquía y Siria. Real Instituto El Cano. https://www.realinstitutoelcano.org/blog/una-primera-lectura-politica-del-terremoto-en-turquia-y-siria/