Dos visions enfronades sobre el "Cas Negreira"

 

El Fútbol Club Barcelona (FCB) està sent el focus d’atenció mediàtic des de que la Fiscalia de Barcelona va iniciar una investigació per a presumptes delictes de corrupció per part del club. La realització d’uns pagaments milionaris, entre 2016 i 2018, al vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, Josep Maria Negreira, per a obtenir ajudes arbitrals durant tres temporades. El FC Barcelona duia a terme aquests pagaments dividint-los i amagant-los en 33 factures presentades a Hisenda sota el concepte de “Elaboració i enviament de vídeos tècnics al club”. Aquesta corrupció suposadament va finalitzar al 2018, però Agència Tributària desconeix la quantitat exacta de pagaments que es van fer fins aleshores, atès que confia que s’anaven realitzant des de la presidència de Joan Gaspart, al 2001.

Davant d’aquesta presumpte problemàtica corruptiva, resulta interessant analitzar el contrast que hi ha entre el tractament que n’han fet els mitjans de la capital nacional, com ara el diari Marca, i la cobertura de mitjans barcelonins, com ara l’Sport. Les diferències es fan evidents.

Quan el “Cas Negreira” va sortir a la llum, l’Sport va presentar la situació com un atac segur cap al Club Barceloní afirmant que “la caverna mediàtica” havia situat ràpidament el focus acusador sobre el Barça, recolzant unes proves buides “d’indicis que demostressin que aquests pagaments havien servit per a comprar favors als col·legiats”. Sobretot, considera que el que realment hauria d’unir a tots els barcelonins per a lluitar contra aquest atac és que “no es tracta d’acusar a un president per salvar un altre. Es tracta, bàsicament, de la honorabilitat del Barça i la legitimitat de les seves victòries i els seus títols. Això és el que realment està en joc”. Cal destacar també la poca simpatia que tenen vers el Real Madrid i el poc esforç que dediquen a dissimular-ho: “Des de Madrid, porten dies convertint al Barça en un club sospitós, traient conclusions precipitades o interessades...”. Finalitzant, sempre els seus discursos defensors del Barça amb el seu desig “d’explicar la veritat”[1].

Per altra banda, es pot resumir la cobertura del diari madrileny Marca, amb una única paraula: injustícia. De fet, es centra en les opinions de diverses àrbitres catalans que es revolten contra aquesta situació. Marca afirma que “els arbitres espanyols no es quedaran de braços creuats davant del que consideren un insult a la seva professionalitat, honestedat i manera d’entendre la vida i l’esport.”. La seva cobertura mediàtica del cas també es centra en les reaccions que han tingut altres clubs de futbol de l’àmbit nacional, subratllant que “molts sectors del futbol comencen a sentir cert pessimisme davant l’actuació de la fiscalia i, per tant, cerquen una manera de fer justícia”. Sobretot, és important subratllar l’èmfasi que dedica el diari al club Real Madrid que, d’acord amb les paraules de Marca, “el Real Madrid portava dos dècades denunciant a la seva manera situacions que considerava estranyes, totes elles relacionades amb els àrbitres.”[2].

D’aquesta manera, descobrim les dues posiciones que han dominat principalment la cobertura d’aquest cas: la lluita barcelonina contra un atac injustificat i clarament condicionat per interessos vers el Barça; i, per altra banda, la defensa nacional contra una injustícia que danya la professionalitat dels que treballen amb honestedat i sempre sota l’ombra de la perfecció dels blancs. Sport i Marc són els dos extrems, les dos visions parcials i poc neutrals d’un conflicte encara no resolt i difícil de tancar.

 

---

[1] GARCÍA, ALEJANDRO (21-02-2023). Caso Negreira: el Barça debe explicar toda la verdad. SPORT. https://www.sport.es/es/noticias/opinion/caso-negreira-barca-debe-explicar-83283669

 

[2] FÉLIX DÍAZ, JOSÉ (24-02-2023). Caso Negreira: los árbitros van a presentar más denuncias a los Enríquez. MARCA.

https://www.marca.com/futbol/barcelona/2023/02/24/63f8e05046163f9b4d8b45cd.html